L'eclipsi

Un instant fugaç

A la vida n’hi ha molts de moments únics, irrepetibles i fugaços - encara que molts cops no en siguem conscients. En la preparació de l’eclipsi d’aquest mes d’agost va quedar clar que es tractaria d’un moment imperdible, un record per a la posteritat. S’havia creat un hype, hi havia tal fomo, que semblava que anéssim a presenciar vida alienígena per primer cop. No, és només que la majoria de mortals no havíem contemplat mai aquest moment en què la lluna tapa completament el sol.

Val a dir que quan les expectatives es posen tan altes sempre hi ha possibilitat d’acabar en decepcions. Per començar, un esdeveniment tan únic requeria una planificació mínima. Escollir un lloc on es pogués contemplar l’espectacle. Un de designat o un de propi? Els primers, significava apretar-se entre la multitud i resar per tenir un foradet des s’on veure-ho tot. El segon requeria assegurar-se amb antelació de la viabilitat i la visibilitat de l’indret.

Afortunadament, el terrat era un bon lloc. L’espectacle, cal dir-ho, va ser digne de veure. Però com m’esperava, la part realment impressionant van ser els pocs segons de totalitat. Veure l’anell de llum, amb els colors i fluctuacions al voltant de l’ombra de la lluna. Una visió que poques fotografies poden representar acuradament. La posta de sol successiva també va donar uns colors interessants. Encara que a primer cop d’ull, al mirar les fotos algú pot pensar que es tracta simplement d’un paisatge amb lluna. I els moments d’eclipsi inicials, poc d’espectacular.

Al moment àlgid, aquí no vam apreciar masses estels, i la temperatura, tan alta últimament, tampoc va semblar davallar gaire. El fet que tingués lloc ja durant la posta de sol li va treure emoció. Va ser un breu avanç de l’ocàs real. I mentre se suposava que els animals paraven la seva activitat (vols dir q van tenir temps?) el que es va acabar sentint van ser el “ohs” i fins i tot aplaudiments de tota els espectadors.

Així que sí, l’experiència va valdre la pena, i especialment perquè vaig poder viure-la amb amics, des de casa i fent fotografies. La sort de les coses de la vida que venen sense haver de perseguir-les. En veuré mai cap més? Potser no. Però hi ha una infinitat d’esdeveniments, de moments i de “miracles” de la natura que podem presenciar i als que no donem cap importància. Sempre en podrem triar un altre per admirar.

1 / 1

Swipe to view more images

~

Sea you soon.

L·S