Mallorca

On ens porti el vent

Va ser una escapada curta, un cap de setmana llarg per descobrir una de les illes del nostre petit país. Jo no havia estat en cap. Era primers de Març i per sorpresa, el dia de les Illes, per trobar-ho tot en plena festa. Palma, la capital, una gran ciutat. Amb tot el que això comporta. Tenia un aire més a Barcelona que a Tarragona, però més petita. Edificis d’arquitectures interessants, costa i muntanya a prop. Opcions de restaurants al centre, la gent local difícils de trobar entre tant estranger. Però quan estàs de vacances també és divertit estar rodejat d’internacionals. Ara, quan t’atenen en castellà al mig de la illa, com sempre fa una mica de pena. Vam tenir de tot, sol i núvols i una mica de pluja. I sobretot aire, que és d’allò més comú a les illes, i totalment normalment a l’hivern i ajudant a que faci sol. Vam caminar, vam descobrir, vam agafar autobusos… Tanta gent hi va per fer bicicleta de carretera, jo no m’hi apuntaré. Amb la de llocs que hi ha al món, allà el trànsit era abundant (i no era estiu) i les carreteres estretes. M’imagino que alguna ruteta en zones més difícils deu ser una meravella, especialment pels turistes que venen de climes freds, jo no em prendré la molèstia - tinc moltes carreteres per fer encara. El millor? Descobrir poblets costers i veure horitzons tant diferents. Pel demés, bé, estem al costat de casa, és normal que s’assembli. Destacable? A la ciutat, moltes galeries d’art. O a la nit, lluny de la festa, tranquil·litat.

1 / 1

Swipe to view more images

Abans d’enlairar

He de reconèixer que m’encanten els aeroports. No em molesta l’espera. M’agrada veure la gent passar amb maletes, m’agrada veure com es mou tot, els passatgers, els treballadors, les tripulacions. Clar que no m’agrada haver-hi de passar moltes hores, ni haver-hi de dormir. Però l’hora aquella abans d’embarcar, fent un cafè massa car però anticipant el moment de pujar al cel, encara ho trobo emocionant després de la sort d’haver-ho pogut experimentar nombroses vegades. Sigui per feina o per plaer. El moment de pujar a un avió, veure el món des d’un punt de vista insòlit, entre els núvols… Per arribar després a un lloc i situacions desconegudes. És com que ja has saltat i només queda anar veient què passa. Els llimbs. El vol cap a Mallorca es va atraçar, i equipada amb la meva reflex i el meu tele, vaig decidir aprofitar l’ocasió per fer unes quantes fotografies. Pau absoluta al final de la terminal D, crec? Cafè fet, res més a fer. Quan viatjo, el meu estat mental és molt particular, o això em sembla. Em sento molt inspirada però totalment bloquejada a la vegada. Estic pensant en un munt de coses mentre no em concentro en res. M’imagino que al ser conscient que no tinc el control de res i a la vegada esperar i preocupar-me de les coses que em concerneixen em saturo. No és tan desagradable com sona, no obstant em fa adonar que hauria de tenir millors eines de relaxació. I fer-ho més sovint.

1 / 1

Swipe to view more images

~

Sea you soon.

L·S