I si només juguéssim?

La llibertat curiosa

Passar-m’ho bé creant coses, aquest és realment el meu ideal de “feina”. I a vegades és així. Perquè no és tan important el què ni en quin mitjà. Creia que volia ser pintora, però sempre he trobat un especial plaer en poder crear les meves pròpies coses, tangibles o no. Tenir un desig i veure’l materialitzar-se davant meu, sigui una imatge o un objecte. Es tracta de tenir un projecte que et motiva, que et fa pensar. A vegades coneixes el procés, a vegades és tot nou. Has de descobrir com començar, i aprendre, buscar on o com, improvisar segons el que tens i el que ja coneixes.

I al final, el que obtens no és una simple obra. És una satisfacció perquè fer-ho t’ha canviat. Ja no ets la persona que va començar-ho perquè has après i ho has fet. T’ha canviat i has crescut fent-ho. I no només això, perquè té un resultat en el món: has aportat alguna cosa que abans no existia. I és únic i propi, encara que potser imperfecte.

Quan l’experiència és el resultat

Cal buscar aquests reptes que són només per nosaltres, que ens interessen en l’àmbit particular, perquè ens recorden la nostra essència; a jugar, a esforçar-se sense fracassos. Quan érem petits de seguida oblidàvem el joc, l’important era com d’absort hi estaves quan jugaves. L’objectiu era passar el temps.

Poder portar l’actitud curiosa i atenta, en lloc de les expectatives i la productivitat, a allò que volem tenir o fer podria ser un bon objectiu. Es tracta de gaudir de l’activitat a la que destinem tantes hores. Però no crec que s’hagi de limitar a això. El món sencer és un tauler per jugar i tenim molts jocs per inventar, només si ho poguéssim veure com a tal. 

De fet, hi ha moltes pràctiques on es fa servir els conceptes de la gamificació per tal de portar el funcionament que tenim les persones quan juguem a diferents àmbits. Així i tot, es queden en la motivació dels objectius, la satisfacció que dona guanyar i un “gomet verd”. Però quan jugàvem, quan jugàvem als nostres propis jocs, jo crec que moltes vegades no calia “guanyar” res. I si poguéssim continuar jugant així? En quin àmbit t’agradaria poder tornar a tenir aquesta actitud?

There’s a special pleasure in pursuing a creative pursuit for the sake of just doing it. Not for the outcome, but for the experience. To play, to experiment, to try. That playful curiosity that will allow you to spend the time in the process, the challenge, with no other goal than that, to just do. It will always be of profit to yourself, even if there is nothing to show for it. Give yourself permission to play again.

Sea you soon.

L·S