Tornar a començar, sobre Cloudy Dancer

Here we go again. Encara no és 2026, però això no implica que no sigui un bon moment per plantejar-se les coses. I sobretot, per canviar-les. Qualsevol moment és bo per tornar a començar. I, encara que sembli que tornem a estar a la casella d’inici de partida, amb la decepció que això comporta, també suposa una nova oportunitat.

Blanc, el color pel 2026 Pantone ha presentat el nou color de l’any, i per sorpresa de tothom, és una tonalitat de blanc: Cloudy Dancer. Ha generat molta controvèrsia perquè un dels arguments que donen per escollir aquest color és la calma que transmet. No és que no sigui veritat, però això pot tocar fibres. Especialment perquè es considera que el color que Pantone publica com a color de l’any estableix una moda i referencia la cultura i l’estat de la societat.

No obstant això, no tots estem en l’estat anímic de rebre la calma d’aquest color. I per aquests, el blanc, més que el full en blanc, representa un entorn asèptic, tecnologia sense emoció, control i la pèrdua d’individualitat i voluntat. En un moment en què la IA es presenta com el centre del món mentre les persones i la Terra sembla que només sofreixin, el blanc és repressió, desconnexió, apatia. És el color dels pisos de lloguer impossibles de trobar. El color dels llençols dels hotels. El color dels hospitals. Almenys, el Cloudy Dancer no és un blanc pur d’anunci de lleixiu o antitaques, sinó un color una miqueta més gastadet, grogueja lleugerament. Potser s’assembla més al color dels papers dels llibres, però encara bastant nous.

S’ha comentat àmpliament com l’elecció de Coloro sembla millor, un turquesa transformador, una elecció més adient. Els blaus i verds són el clàssic dels colors per transmetre tranquil·litat i serenor, i a més en els darrers anys estan en un auge constant (probablement per l’anhel submergit per acostar-se a la natura).

Per als qui fa anys que treballem amb el color, i sobretot en producte, hi ha hagut un canvi espectacular de la popularitat dels colors verds. Encara que fa anys que va començar. Recordo perfectament quan Mcdonald’s va canviar el seu famós vermell en les cartelleries pel verd. I tants l’han seguit. Això era en branding, però en producte ha estat igual d’evident. Potser primer va venir el turquesa, però després tots els verds han anat agafant cabal. El sàlvia, l’oliva, el militar, el camo… El verd s’ha tornat un color neutre, com un blau marí o un beige fosc, pràctic i per tots els gèneres. I en tots els àmbits, des dels cotxes, objectes de la llar i la moda.

Com jugarà el blanc en tot això? Agafaran els electrodomèstics un aire vintage amb aquest nou to de blanc? És un sí a la roba blanca no tan blanca? La veritat és que, com a color de base, és perfecte. Un blanc que no és totalment blanc. I deixa lloc a l’expressió amb el contrast amb els altres colors. Perquè, no posarem blanc sobre blanc no? Encara que Kandinski creiem que ho aprovaria. Au va, doncs, ja tenim la base. Com pintarà aquest any que ve? Quin color hi vols posar tu?

pd: jo m’estreno amb la web, renovada, explorant formats i continguts. A Tarragona no ha arribat el Nadal blanc, però no ha quedat lluny 😍

Sea you soon L·S